Andorra: un cap de setmana descobrint el País dels Pirineus

Eren les 7 del matí quan vam sortir en direcció a Guisona, la nostra parada de camí a Andorra. Vam arribar-hi quan rondaven les 8 del matí amb l’objectiu d’omplir el dipòsit i les nostres panxes.

A Guisona hi ha la seu principal dels Supermercats Àrea de Guisona. Allà podeu trobar una benzinera, on el combustible està més barat que a prop de Barcelona, un gran supermercat i un buffet lliure, al que podeu accedir per només 3€. Dins del buffet podeu trobar pa, tot tipus d’embotits i carn, olives i tomàquet… això sí,  us haureu de cuinar l’esmorzar. A més, també es tindreu accés gratuït a l’aigua. Si voleu cafès o altres, podreu comprar-los a les màquines de la sala.

Després d’atipar-nos, vam tornar a agafar al cotxe i… fins a la frontera! Un cop arribats a Andorra, vam dirigir-nos al Parc Natural Comunal – Valls del Comapedrosa. El pic Alt de Comapedrosa és, amb 2946 metres d’alçada, el cim més alt d’Andorra. L’entrada al parc és gratuïta i es poden realitzar fins a 10 camins de diversa durada i dificultat. Si us dirigiu al parc, abans de creuar el túnel que porta als peus de la muntanya on surten els camins, trobareu un aparcament també gratuït i una caseta on us informaran de les possibles rutes i us proveiran d’un petit mapa.

Veient les rutes, vam pensar en intentar fer el recorregut que porta fins al Refugi del Comapedrosa, si el temps ens respectava. Seguint el camí, vam arribar a un punt en el què s’havia format un riu que ocupava tot el camí i, com tampoc portàvem un calçat gaire adecuat, vam decidir canviar la nostra direcció i emprendre el camí del Pla de l’Estany. Finalment i després de caminar força estona per un camí estret, ple de pedres i una mica de fang, vam arribar al punt inicial d’on parteixen els camins… Després d’això i veient que el temps començava a tapar-se, vam decidir posar un punt i coma a l’aventura i vam agafar al cotxe per arribar al nostre hotel, l’Hotel del Pui, a la Massana.

Vistes pujant cap al Refugi del Comapedrosa.
Vistes pujant cap al Refugi del Comapedrosa.

DSC_0485

Quan vam ser a l’hotel, vam deixar les nostres coses i ens vam arreglar una mica per anar a dinar. Mentre esperàvem al hall, una imatge preciosa va captar la nostra atenció i, seguint les indicacions del personal del hotel, vam anar a buscar-la…

La nostra aventura es va reprendre al dirigir-nos cap a Ordino. Després de pujar el port i arribar fins el punt més alt d’aquesta estació d’esquí amb el cotxe, vam baixar per observar més d’una desena de cavalls que pastaven tranquil·lament a no gaires metres d’on nosaltres estàvem; però això no era el que nosaltres havíem anat a buscar. Havíem anat a buscar una imatge espectacular i la vam trobar… La vista panoràmica dels Llacs de Tristaina.

DSC_0499
Cavalls pastant per les pistes d’Ordino.
DSC_0530
Vista panoràmica dels estanys després de 20 minuts pujant… 🙂
DSC_0522
L’Estany de Més enllà.

Els Llacs de Tristaina són tres i s’hi pot accedir a peu des del punt més alt en el que acaba la carretera asfaltada a l’estació d’Ordino. Darrere de l’únic petit edifici ubicat allà, hi surt un camí estret i no gaire complicat de pujar. Caminant amb tranquil·litat, podeu trigar una mitja horeta o una mica més. Les vistes des del cim d’aquest caminet són espectaculars, però us recomenem que no us quedeu només amb això.

Nosaltres vam baixar a veure els dos primers de ben a prop i el color de l’aigua era millor que el de moltes platges, absolutament transparent. L’Estany Primer i el del Mig, els que nosaltres vam visitar, són els més petits i ens vam quedar amb ganes de veure l’Estany de Més Amunt, però el temps se’ns va girar en compte i no volíem que la pluja ens agafés allà. Literalment, ens va anar d’un pèl no mullar-nos. Justament quan vam tancar les portes va començar a ploure.

Com semblava ser tot un cap de setmana d’aventura, vam decidir realitzar l’última i més difícil del dia: intentar trobar un lloc on sopar a Andorra la Vella i no arruïnar-nos en l’intent.  Vam recórrer a peu gran part d’Andorra, buscant un lloc on valgués la pena pagar el que val sopar-hi i… no el vam trobar. Veient el nostre escàs èxit, vam decidir estalviar diners i sopar unes hamburgueses i així guardar els diners per intenta dinar, al dia següent a una borda tradicional andorrana.

*Nosaltres vam acabar sopant a un Burger King (al més destartalat que hem vist mai) i vam descobrir que a Andorra s’apliquen els descomptes que s’ofereixen a Catalunya a través de la seva app per a mòbil.


L’endemà pel matí vam aprofitar per descansar el màxim possible i, quan finalment vam decidir aixecar-nos, vam fer-ho per anar a omplir les nostres panxes. No gaire lluny del nostre hotel, a l’altre banda del carrer, hi havia una cafeteria que feia molt bona pinta. Allà vam poder menjar dos croissants de formatge i pernil, dos crêpes de xocolata i dos tés per uns 10 euros.

Havent esmorzat, vam tornar a recollir-ho tot i vam enfilar cap a la zona francesa d’Andorra. Després de fer tota la pujada del port d’Ordino, vam decidir aturar al cotxe (a uns 1900 metres d’alçada) i començar a caminar muntanya amunt per intentar conquerir el Casamanya situat a 2750 metres d’alçada, aproximadament. La ruta estava marcada i va ser relativament fàcil avançar en el tram de bosc. La cosa es va complicar quan el bosc va acabar, cap als 2000 metres d’alçada, i van arribar les grans pendents. Vam aconseguir pujar uns 350 metres més d’alçada per un camí bastant vertical. Després d’això i veient que ja era hora de dinar, vam decidir enfilar cap abaix.

Tram de bosc abans de començar la part més dura de l'ascenció al Casamanya.
Tram de bosc abans de començar la part més dura de l’ascenció al Casamanya.

DSC_0537

Ja a més de 2000 metres d'alçada, la resta de montanyes semblaven molt petites.
Ja a més de 2000 metres d’alçada, la resta de montanyes semblaven molt petites.

Cansats i afamats vam arribar a la localitat de Canillo, on vam entrar al rústic Restaurant Molí Del Peano. Aquest restaurant, regentat per una família francesa, ofereix bon menjar a un preu força raonable per tractar-se d’Andorra. Si hi aneu, us recomanem que proveu la seva carn… ¡a nosaltres ens va encantar!

Havent reposat energies, vam decidir començar a baixar direcció a la frontera i, després de fer les parades corresponents (a la benzinera i al Punt de trobada), vam tornar a Catalunya, donant així per acabat un molt bon cap de setmana. 🙂

Anuncios

Un comentario en “Andorra: un cap de setmana descobrint el País dels Pirineus

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s