El Xavi marxa a Filipines (IV): L’espectador invisible

El Xavi ha arribat aquesta matinada a El Nido, a la província de Palawan, després d’uns dies a l’Illa de Panglao. Allà ha pogut visitar la illa en moto, visitar els famosos Tarsis i fer activitats marines com: snorkel i nadar amb els taurons balena, que poden arribar a fer fins a 15 metres. A continuació, podeu llegir una nova reflexió sobre els seus dies a aquesta illa.

Sóc l’espectador invisible. Escric des de la taula més apartada d’un conegut restaurant de menjar ràpid però la que millor em permet observar a la gent local. És un lloc fantàstic, pot ser el millor que he trobat fins ara. Per primer cop des de que vaig arribar he vist mostres d’afecte, concretament de dos nois jovenets que tot somrients han acabat abraçats i el noi li ha un peto molt afectuós al caparró de la noia.  Això m’ha fet pensar sobre com deu estar vist aquest tipus d’actes, hauré d’investigar. A més de fer-m’hi pensar també ha fet que em passés una bona estona observant a una gent somrient, que allunyada de la mirada indiscreta d’un turista, es comportava com de segur ho fan a diari.

Ara mateix em trobo a Cebú, la segona ciutat del país, on el tot poderós guerrer Lapu-Lapu va acabar amb la vida de Magallanes. Penso que aquesta gent, tot i sobtar-li la visió d’un estranger, no els afecta en la seva forma de vida, és a dir, no viuen per al turisme com a molts altres llocs de Filipines. Això m’ha permès veure com uns xicots de la meva edat estudiaven entre la disbauxa i cridanera típica asiàtica d’un grup nombrós de “filipinos” (com es fan dir) i, sobretot, escoltant com canten. Cantar és, per els filipins, el seu esport i “hobby” alhora. Es saben totes les cançons i són feliços de compartir amb la resta d’espectadors les seves dots vocals i interpretatives. 

Aquest moment de connexió neuronal m’ha servit per fixar-me en aquests petits detalls i reflexionar sobre aquests últims dies i sí, he de confessar-ho: sóc molt feliç de ser a Filipines. És un país meravellós i aquella primera impressió que vaig compartir amb vosaltres ha quedat enrere. Aquests darrers dies m’he fet un tip de conèixer gent alegre i encantadora, tan local com estrangera. Gent que gaudeix i és feliç amb el que té, tot i que no tenen gaire. Tenen el més important: uns paisatges espectaculars, encara bastant verges, en els que poder viure a un ritme més pausat però sobretot amb un esperit alegre. És cert que tenen un ritme de creixement alt i que estan centrant molt els seus esforços en el turisme però desitjo que per el bé de tots que no facin cap més “Boracay”.

Tenen un país espectacular, al que han de treure partit però han de preservar-lo tal i com està ara. És el moment de demostrar que Filipines és especial i que l’objectiu primordial és el de preservar el medi en el que viuen. El motiu pel qual es considera l’últim paradís del sud-est asiàtic. 

Recordeu que també podeu seguir-nos a Twitter i a Instagram, on podreu trobar algunes de les fotografies espectaculars que el Xavi ens envia des de Filipines!

Anuncios

2 comentarios en “El Xavi marxa a Filipines (IV): L’espectador invisible

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s