La perla de Tunísia

El nostre autobús va arribar 1 i mitja hora abans del previst a l’Estació d’Autobusos Interurbans de Tunis. A aquelles hores no hi havia cap manera d’arribar a l’Avinguda Habib Bourguiba directament des de l’estació, així que vam caminar una mica fins l’estació de tram més propera i des d’allà vam anar a l’Estació de Tunis Marine. Aquesta estació es troba en línea recta amb l’avinguda principal de la ciutat, la de Bourguiba. Nosaltres teníem el nostre hotel allà, així que vam anar-hi amb l’esperança de poder entrar-hi abans d’hora i dormir una mica. Malhauradament, ens van dir que no podíem entrari fins les 11 del matí.

Vam estar un rato al hall deixant missatges a les nostres famílies i, quan vam veure que el sol començava a sortir, ens vam decidir a agafar les càmares i marxar un altre cop cap a l’Estació de Tunis Marine. D’allà vam agafar un tren, on no hi cabia ni una ànima més, cap a una de les visites més esperades del viatge: Sidi Bou Saïd.

Sidi Bou Saïd és un poblet costaner d’uns 5.000 habitants localitzat uns 20km al nord-est de la ciutat de Tunis. Es tracta d’un dels punts més turístics de Tunísia i a l’estiu sol omplir-se de turistes locals i extrangers. Visitar-lo a l’hivern va ser un encert. No hi vem trobar gaires turistes i vam poder caminar pels carrerons del poble tranquilament. La seva localització ofereix unes vistes espectaculars, ja que té una part de muntanya més elevada des d’on es poden obtenir unes bones panoràmiques.

P1270515
És un dels pobles amb més encant que hem vist a Tunísia! És normal que moltes de les residències d’embaixadors estiguin ubicades aquí.

Durant les èpoques més turístiques de l’any, molts turistes s’apropen fins a Sidi Bou Saïd per contemplar les postes de sol mentre prenen un te i fumen shisha relaxadament.

P1270495
Aquesta és una de les teteries més conegudes de Tunísia. A Espanya, ha sortit en diversos programes de televisió com Callejeros Viajeros.

A part de la localització del poble i les seves postes de sol, Sidi Bou Saïd és conegut per la seva bellesa natural. Els protagonistes són el color blanc i blau i les seves boniques portes. La majoria d’entrades a les cases tenen una decoració molt cuidada i diferent. Es tracta de portes molt senzilles però que alhora donen molt d’encant a la ciutat.

P1270478

Potser també recordareu el nom d’aquest poble perquè fa uns anys Sidi Bou Saïd va sortir a les notícies, per ser el lloc on va iniciar-se La Primavera Àrab. Es diu que la revolució tunisenca va començar el divendres 17 de desembre de 2010, quan un jove universitari que venia de manera ambulant al poblet va decidir cremarse “a lo bonzo”. La seva protesta venia en resposta a una acció policial en la que li va ser confiscat el seu lloc de venta de fruites ambulant, condemnant-lo així a l’atur i a la misèria. Després d’aquests fets, la població (amb una gran presència de joves) va començar a movilitar-se i protestar insistentment; començant així, la Revolució del Gessamí.

Cap allà les 11 del matí, vam decidir agafar el tren per tornar a la capital. Estàvem molt cansats i només teníem ganes de descansar una mica. Per sort, quan vam arribar-hi ja podíem entrar a l’habitació, així que ens vam posar a descansar amb la idea de aixecar-nos a l’hora de dinar i passejar-hi una mica.

Ens vam llevar al migdia i vam posar direcció a la medina on hi ha el més semblant a un “zoco” que vam veure en tot el viatge. Passejant pels carrerons, vam trobar un restaurant on vam acabar menjant els espaghettis més picants de les nostres vides. Eren tan picants que fins i tot la Coca-Cola perdia el seu gust original.

La catedral de Saint Vincent de Paul es troba a l'Avinguda Habib Bourguiba. Nosaltres no la vam poder visitar i encara no sabem ben bé per què.
La catedral de Saint Vincent de Paul es troba a l’Avinguda Habib Bourguiba. Nosaltres no la vam poder visitar i encara no sabem ben bé per què, però ens va semblar curiós trobar-nos una catedral al ben mig d’una ciutat àrab.
Una de les antigues portes a la medina que encara avui es conserva.
Una de les antigues portes a la medina, que a dia d’avui encara avui es conserva.
La medina de Tunis per dins.
Passejant per la part més elevada de la Medina de Tunis i també la més tranquil·la!
Minarets a la capital.
Minarets a la capital.

Després de passejar una bona estona per la capital i tenint en compte que estàvem molt més cansats del què havíem imaginat, vam tornar al nostre hotel a descansar. Quan vam obrir els ulls eren les 12 de la nit i no teníem res per sopar, així que vam baixar a veure si trobàvem un lloc on menjar alguna cosa. A tots els restaurants que vam entrar a preguntar i que semblaven més enfocats al turisme ens van dir que no podien donar-nos menjar, així que vam seguir provant pels carrers del voltant del nostre hotel. Finalment, vam trobar un lloc on hi havia força gent local i on encara feien menjar. Allà ens van tractar molt bé i vam poder menjar el que vam voler.

Un cop vam fer tot això, vam donar el nostre viatge per acabat. L’endemà al matí havíem de deixar l’habitació i dirigir-nos a l’aeroport per agafar el nostre avió cap a casa. La veritat és que va ser un viatge molt esgotador però que va donar molt de sí. Vam poder visitar el país gairebé de punta a punta i ens ho vam passar molt bé. Tot i això, crec que nosaltres no hi tornaríem, almenys de moment. És un país molt maco i ple de racons increïbles però que s’ha vist molt afectat per la manera com han explotat el seu potencial turístic.

Els anys previs a la revolució, Tunísia era un país que rebia molts visitants i cada any augmentava els seus beneficis provinents del turisme. Tothom amb qui havíem parlat ens havia dit que la gent era molt amable i això era el que nosaltres esperàvem, però fins que no vam arribar al sud això no va ser així. Els primers dies només ens van tractar com un sac de dolars amb potes. Tot i que això no ens va agradar, no podem culpar-los sinó entendre’ls. Des de l’esclat de la revolució, la imatge que s’ha projectat al món és la d’un país violent i radical. La gent els ha agafat por i ha deixat d’anar-hi, quan ells no han fet res més que intentar aconseguir un progrés pel seu país i per les seves vides. No se’ls pot culpar per voler aconseguir el que abans aconseguien amb el turisme ni per tractar-te com un pou de diners, perquè així és com els hem ensenyat a que ens tractin. Anant als seus països amb pulseres de tot inclós, pujant i baixant d’un autobús i sense tenir gairebé contacte amb ells.


*Quan nosaltres vam visitar la ciutat de Tunis, abans dels últims atentats, estava militaritzada. No ens vam adonar  fins la nit, ja que durant el dia el trànsit de gent amunt i avall va fer que ho passèssim per alt. Vam veure un tanc, diverses trinxeres i “alambrades” als llocs més turístics i transitats de la ciutat. Tot i això, nosaltres no vam tenir sensació d’inseguretat en cap moment. 

Anuncios

Un comentario en “La perla de Tunísia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s