L’Infinit com a horitzó

Després de visitar els antics pobles de Chebika, Tamerza y Mides teníem pensat anar veure el gran salar del Chott El Djerid. Com no havíem de tornar el cotxe fins al dia següent i era el migdia vam pensar què més fer per aprofitar-lo al màxim. Hi havia dues opcions:

  1. Visitar Nefta i Ong el Jemel amb el decorat d’Star Wars.
  2. Visitar Douz esperant poder veure, per fi, el desert del Sàhara.

Si haguéssim seguit la nostra ruta inicial hauríem passat per Douz al quart dia de viatge. Douz és un poble conegut com “La Porta al Desert” i és el punt de partida de moltes excursions pel desert, passejos en camell i esports extrems. Era la nostra oportunitat per veure les dunes i la vam haver d’abandonar per les dificultats que vam trobar per arribar-hi. Ara teníem una nova possibilitat per anar-hi, l’última per poder trepitjar l’immens Sàhara. Així que com podeu imaginar, ens vam arriscar.

Per arribar-hi havíem de creuar el Chott El Djerid per l’única carretera que el travessa i l’experiència va ser increïble. El anomenat desert salat té una extensió de 5.000km quadrats i, com és comprensible, vam aturar el cotxe. Allà on miressis, trobaves una definició gairebé exacta de l’infinit.

P1270344
Quan el concepte d’immensitat agafa sentit.
P1270350
Curiositats que vam trobar de camí a Douz mentre creuàvem el Chott el Djerid.

A part de l’espectacularitat de la imatge, visitar el Chott El Djerid també amaga certes sorpreses com els miratges. N’hi ha de diferents tipus: els que semblen aigua, “els de cavalcada”… Nosaltres vam veure els dos primers. Els miratges de “cavalcada”, com nosaltres els vam batejar, es produeixen a l’horitzó i creen l’efecte il·lusori de què un seguit d’objectes es mouen ràpidament en la mateixa direcció que tu. Per poder-los veure, cal que hi hagi unes condicions concretes: que faci calor, sol i una mica de vent.

Tot i que veure el Chott en sí ja és increïble, les vistes poden arribar ha ser encara millors després d’una bona època de pluges. Si plou suficient, es pot arribar a travessar el Chott envoltat d’aigua a esquerra i dreta.

Havent creuat el Chott i tots els pobles que ens separaven fins a Douz, vam arribar a la coneguda Porta del Desert. Personalment, va ser una desengany. Arribàvem allà després de fer més de 260km en cotxe i sense haver menjat res més que unes galetes que ens havien sobrat el dia anterior i el que ens vam trobar va ser una duna prefabricada acompanyada de unes dunes molt petites. No sé què esperàvem exactament però, clarament no era allò. Potser perquè teníem l’esperança de no marxar de Tunísia sense haver vist el  gran desert i potser perquè, en aquell moment, ens vam donar per vençuts. Trepitjar el Sàhara era una de les coses que volíem fer sí o sí a Tunísia però semblava que el món s’havia posat d’acord per no deixar-nos-ho gaudir totalment.

P1270364

La
La gran duna de Douz…

Cansats, bruts i amb gana vam deixar Douz enrere per tornar a Tozeur…

Anuncios

Un comentario en “L’Infinit com a horitzó

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s